jueves, 21 de marzo de 2013

SI ET NOMBRO



Si et nomeno, se m'omple la boca del teu sabor,
no m'arriba l'ànima al cós,
trèmolo d'enyorança, sospiro d'impaciència.



Si crido nombra'n te
totes les coses comencen a encaixar i a formar peces meravelloses,

La meva veu és teva,
la meva ànsia és tenir-te.
Els meus ulls volen mirar aquest somriure tan teu,
tan tímid, amagat i sincer,
aquest somriure al que li costa tant de sortir, que s'obre camí amb dificultat i desconfiança

Qui sap si una il·lusió, si realitat, si fantasia!
I et dic que no vull que tornis,
He de caminar sola, ho sé
Un company, un igual, un ideal, una utopia

Però puc nomenar-te cada dia.
I si et faig mal, et deixaré marxar,
i si em fas mal, m'amagaré dintre meu i no podràs trobar-me mai.

Sé fer-lo, però no sé plorar al costat de ningú,
no sé recolzar-me en tu, no confio en ningú.
De vegades, ni en mi mateixa

No sé cap a on vaig i si el camí és correcte,
Tampoc m'importa cap a on em porti. Ja he estat en l'infern

Et torno a nomenar, avui, demà, demà passat,
una,dues tres

Sé que estic aturada a un cantó de la vida esperant alguna cosa que no arribe,
Pots estar al meu costat cada dia i estar molt lluny,
com passa sovint.

Però et nomeno i penso si alguna vegada arribaràs a escoltar-me i si alguna vegada jo voldré deixar que em sentis nomenan-te

2 comentarios:

  1. Si Dama, i només pronunciarlos cap a dintre o fora, ens donen llum i màgia!! Molts petons estimada

    ResponderEliminar

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.