SI ET NOMBRO

Si et nomeno, se m'omple la boca del teu sabor,

no m'arriba l'ànima al cós,

trèmolo d'enyorança, sospiro d'impaciència.

Si crido nombra'n te

totes les coses comencen a encaixar i a formar peces meravelloses,

La meva veu és teva,

la meva ànsia és tenir-te.

Els meus ulls volen mirar aquest somriure tan teu,

tan tímid, amagat i sincer,

aquest somriure al que li costa tant de sortir, que s'obre camí amb dificultat i desconfiança

Qui sap si una il·lusió, si realitat, si fantasia!

I et dic que no vull que tornis,

He de caminar sola, ho sé

Un company, un igual, un ideal, una utopia

Però puc nomenar-te cada dia.

I si et faig mal, et deixaré marxar,

i si em fas mal, m'amagaré dintre meu i no podràs trobar-me mai.

Sé fer-lo, però no sé plorar al costat de ningú,

no sé recolzar-me en tu, no confio en ningú.

De vegades, ni en mi mateixa

No sé cap a on vaig i si el camí és correcte,

Tampoc m'importa cap a on em porti. Ja he estat en l'infern

Et torno a nomenar, avui, demà, demà passat,

una,dues tres

Sé que estic aturada a un cantó de la vida esperant alguna cosa que no arribe,

Pots estar al meu costat cada dia i estar molt lluny,

com passa sovint.

Però et nomeno i penso si alguna vegada arribaràs a escoltar-me i si alguna vegada jo voldré deixar que em sentis nomenan-te