jueves, 21 de marzo de 2013

MERAVELLA




Quina meravella mirarme en les teus ulls!
Quina tremolor em produeix la teva mirada,
volant per sobre meu,
acariciant, sense tocar, la meva pel,
com una suau brisa.
Quin miracles les teves mans,
la suavitat dels teus dits.
la meva palma colocada a la teva pantxa,
escalfantme per dintre.

Com m'estarrufo amb el teu contacte 
com respón el meu cos a les teves carícies 

Sé que et recordo i et reconcec, 
i ningú més em pots fer sentir que estic al paraís en aquesta terra 
Quina belletça els teus llabis, 
la teva boca que es menga la meva, 
la teva llengua, 
que juga i desperta onades de plaer que em recorren sencera 
I aquestes ganes boges de ser teva que em provoques 
Una sana desesperació de fondre'm amb tú fins a l`ànima. 
Les teves dents mossegantme, 
atrapantme en un cercle de plaer del que no vull sortir mai 
Aquet instint animal, que faig olor, que assaboreixo, que adoro 
Les teves ungles en la meva esquena, 
de dalt a baix, 
de baix a dalt, 
pels costats 
Em torno a estarrufar 
tremolo, més excitada encara, 
suspiro, crido, 
vull menjarte, 
vull més, 
et vull tot, 
ésser teva, 
ara, ja, per sempre 
La música dels teus gèmecs, 
de la teva respiració que s'acelera i t'agita 
La força dels teus muscles, 
de les teves mans que em subjecten perquè no marxi, perquè no caigi 
que em deixen volar i em tornen al llit, 
satisfeta, saciada, feliç, completa, amb tú a dins, 
clavat fins a les meves entranyes 

No vull pensar en altre cosa que no sigui tú, 
en aquet moment robat al temp 
tampoc ja no vull pensar en altre. 
no imagino rés més important 

M'acompanyes tot el dia, 
sento la teva presencia. 
Penso en que faràs, en si et trobaràs sol, 
en si estaràs bé, 
en si m'anyoraràs... 

4 comentarios:

  1. Quan ets traspassat per l'amor, pel company etern i silenciós, és així com et sents en etern enyor en infinit plaer. Estimar de de bo, té això nimfa dels dons.
    ©Mayte Duarte 🐉

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Cert Dama, i si arraibas a aquet moment on es fon ànima i cos, que més pots demanar? Llàstima que els mortals no coneguem sovint els plaers d'aquesta conexió. Benaventurat qui la trobi i més encara, qui la mantingui

      Eliminar
    2. Qui la té i la perd, no la mereix.

      Eliminar
    3. Una vegada més, tens raó... Ens queda la saviesa

      Eliminar