Carrers sou moviments
De petites formigues que us vaguen
Heu vist créixer els nens
Heu vist marxar els homes
Heu callat històries secretes
Heu amagat petons robats
Heu cantat la lluita, l’alegria
Us han regat de llàgrimes
Aquells que sempre us estimen
Soc del carrer de la vida
Soc d’un carrer de mon poble
Soc visitant alleugerida
Soc caminant de la vida.
Camina
Como ya te dije, suena precioso en catalán, da la sensación de que aunque la vida no espera, aquí en tus palabras se ha detenido un momento para ser aún más vida. Besos, Amparo.
ResponderEliminarGracias profe. Es un poema que incluí en una Antología sobre calles, y escogí mi preferida de mi pueblo. Le tengo mucho cariño a este poema. Besitos y muy buen fin de semana
Eliminar