miércoles, 9 de marzo de 2016

CARRERS












Carrers sou moviments


De petites formigues que us vaguen






Heu vist créixer els nens 


Heu vist marxar els homes 


Heu callat històries secretes 


Heu amagat petons robats 


Heu cantat la lluita, l’alegria 


Us han regat de llàgrimes 


Aquells que sempre us estimen 








Soc del carrer de la vida 


Soc d’un carrer de mon poble 


Soc visitant alleugerida 


Soc caminant de la vida. 


La vida no espera
Camina

2 comentarios:

  1. Como ya te dije, suena precioso en catalán, da la sensación de que aunque la vida no espera, aquí en tus palabras se ha detenido un momento para ser aún más vida. Besos, Amparo.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gracias profe. Es un poema que incluí en una Antología sobre calles, y escogí mi preferida de mi pueblo. Le tengo mucho cariño a este poema. Besitos y muy buen fin de semana

      Eliminar

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.